“En un món on les respiracions són tan accelerades no està de moda anar pas a pas. Tenim pressa per assolir els nostres objectius personals i individuals, per arribar a aquelles finalitats que ens portaran a les portes de l'èxit. Mentre participem en aquesta llarga i esgotadora cursa que és la vida, no ens adonem que a la vora del camí hi creixen flors, que una mica més enllà hi ha un prat i al fons l'espessor d'un bosc on el sol ja s'amaga. Només quan alcem la vista enlluernats per l'espectacle de colors del cel, observem tot el que hem deixat enrere. I llavors ens preguntem perquè no ho havíem vist abans.”